Retornar, Reformar i Reafirmar.....o morir
Un dia o altres havia d'ocorrer. La devallada era imminent, per fi ha passat el mal trangol.
Ara tocar reafirmar, radicalitzar (amb el bon sentit de la paraula), tornar als origens... tornar als orgines de l'Esquerra Republicana de Catalunya que en la seva màxima expressió i profundització, en el seu màxim radicalisme va aconseguir 649.999 vots.
És l'hora de les tres erres: Retornar, Reformar i Reafirmar.
Seguint doncs amb la meva manera ordenada per apartats que tinc d'escriure, dividiré per facilitat de tothom el que crec que hauria de fer esquerra en les tres parts que formen el nostre nom, ERC.
Se que és llarg, però podeu llegir la negreta si voleu fer via.
ESQUERRA: És hora de replantejar l'estrategia de l'esquerra nacional. Fins avui dia, molts militants, jo el primer, consideravem per fet que apostar pel positivisme a les intitucions en pro d'ajudar a la ciutadania, i per tant governar tan com es pogues i fer tanta feina com es pogués conduïria a un vot directe per part de la ciutadania al part.
Això no ha estat així, esquerra ha treballat més que mai, a més llocs que mai, i amb major capacitat que mai i ha tret els pitjors resultats des de la seva despuntada ara farà quatre anys.
El nostre error fou creure que un partit era útil quan justament era això, útil, però no ens vam adonar que un partit ha de complir dos elements per ser un bon partit, ser útil i guanyar eleccions. Hem estat útils, però no hem guanyat eleccions, conseqüentment no sóm un bon partit, encara que haguem ajudat a tanta gent a millorar.
És doncs l'hora de confluïr ambdos elements en un de sol que ens farà ser millors.
Si, hem de continuar sent el partit útil per a la gent, però això no ens ha d'enquistar en els governs i en la perdua de vot constant. És hora de ser més egocèntrics i egoistes del que erem, i mirar per la gent, si, però també pel partit com un objectiu del mateix, doncs només amb l'egoisme de voler treure millors resultats, només perdent la vanitat de creure que és millor ajudar a la gent que "quedar bé", superarem la desconeixença del ciutadà mig, que no entén qui li soluciona les nescessitats i només enten a l'hora de votar el partit que "més li cau bé".
Per una banda hem de ser egoistes envers el ciutadà, perque el ciutadà és egoista envers ell mateix... i hem de procurar menys per ell si ell, pel fet d'ajudar-lo i confiar amb la seva capacitat d'entendre l'ajuda com l'aposta del nostre partit, no et retorna la confiança que, malauradament, els hi vam dipositar.
Per una altre banda hem de ser egoistes envers el partit polític veí i acotar les capacitats de negociar els nostres programes, valors i conviccions fins a mínims insuperables en els que, en cap cas, esquerra ha de renunciar. I si tal cosa implica trencaments de governs i mala premsa acceptar ambdues coses amb molt d'honor, doncs no hem de governar per tothom, sino pels nostres, i si els nostres tenen un pensament, nosaltres hem de seguir-lo al peu de la lletra i no malmetre el vot que ens confien.
REPUBLICANA: És hora de replantejar aquest mot. La demagògia barata d'acusar esquerra per fer desapareixer el mot del nom de les llistes del partit potser no dista tan de la realitat. Ens hem omplert de por, esquerra és un partit poruc davant dels poders polítics clàssics i davant els poders fàctics. Hem de perdre tal por.
Nosaltres vam ser votats per una nova forma d'entendre la política, una forma propera, perque com nosaltres no parem de repetir-nos "sóm com sóm, sóm com tu". Això implicava no acotar el cap davant de cap dificultat, això implicava posar els collons sobre la taula i, encara que aquests sortissin rebotats i dolorits, haver fet el que els nostres votants haurien fet; desafiar el poder imperant.
Ara esquerra s'ha diluït en el magma de la "burrocràcia" imperant, en el joc d'equilibris econòmics, polítics, mediàtics, d'influències etc que impera en les altes capes de la política en majuscules. La pregunta és ben simple... Tot aquest joc, a nosaltres... QUE COLLONS ENS IMPORTA?. I no només parlo a nosaltres els militants d'esquerra, sino a tota la ciutadania que un cop va apostar amb 649.999 vots en favor nostre.
Però tots sabem que el poder corromp, i que la nostre classe política, a la que ara s'inclou tota la plana major d'esquerra viu permanentment en aquest magma "burrocràtic", un magma completament fals només dissenyat, sembla que per voluntat malvada d'alguns, per tal d'entorpir les ilusions de la gent, dels partits i dels seus dirigents en pro d'uns elements ficticis, elements ficticis que al ser omnipresents en l'alta política són presos com a veritat absoluta per a la classe dirigent.
És doncs hora de retornar a l'Esquerra Republicana de Catalunya d'abans, i això vol dir dignitat, pebrots altre cop, convicció, despreci per aquesta "burrocracia" imperant i ilusió de la gent per creure amb que una nova forma de fer política és possible, una forma democràtica, propera, dialogant i d'objectius personals i col·lectius.
Per a tal cosa haurem d'avançar en tres fronts:
Primer: Enfortir la democàcia interna del partit i que no tornin a ocorrer grans errors com el SI-Nul-Blanc-No i convertir-la en una vertadera eina de participació de la militancia, la que representa la nostra ciutadania, per les grans desicions de partit. I no cal fer grans coses per això, cal que no es tanquin les portes des de les executives nacionals i regionals a cap opcio (per exemple a el que caldrà fer quan ens retallin l'Estatut) i que mitjançant consultes internes, primer parlades i posteriorment fins i tot referèndums interns es decideixin postures de partit.
Segon: Retornar als valors republicans, com he dit la gent no ens vota per ser d'esquerres, sino per ser republicans, per fer diferent la política i per tant s'ha de tornar a veure una esquerra REPUBLICANA i no només una esquerra i punt. COM? Per exemple enfortint posicions al parlament sense por (por a mocions d'independencia i als seus resultats) i si cal sortint del govern els principals càrrecs polítics per tal de marcar posicions de negociació i fins i tot de divergència entre el partit i el govern. Va home!, segur que molts indepdents són molts millors consellers que en Carod i en Puigercós.
Tercer: Sent els primers i els principals proposadors d'idees revolucionaries per amplificar la democràcia al nostre país, jo personalment les desconec, no les he estudiades, però hi han desenes d'estudiosos i fins i tot desenes de militants sense estudis al respecte al partit amb infinitat de propostes per a tal objectiu. Simplement cal buscar fòrmules per presentar-les als ajuntaments, al parlament i al congrés i buscar els partits que les vulguin donar suport. Per cert, tots aquells preocupats pel que diu la premsa, en el moment de penuria participativa, res millor per rebre bona premsa que iniciatives a dojo en aquest camp.
CATALUNYA: Ben fàcil aquest punt, serà molt més curt sens dubte, doncs si una cosa d'acceptable que ha fet esquerra és haver posar en ment i en debat de tothom sense autocensura de la gent el debat sobre la independència durant aquests quatre anys, i aquest debat ja és imparable.
Ara bé, és hora de recuperar el nord amb aspectes nacionals doncs el magma "burrocràtic" ha destrossat la nostra idiosincràcia indepdendentista, tal cosa no és molt complicada d'assolir, només calen petites accions que demostrin que l'indepdendentisme a esquerra segueix tan viu com sempre, no "fent el pena" al parlament amb mocions absurdes, portant a terme una política a totes les administracions de recuperar la memòria històrica i altres gestos importants com baixant les banderes espanyoles digui el que digui "l'ameba" del montillisme a totes les conselleries i municipis d'esquerra i afrontant el que això suposi.
Només un element molt important. Ara s'acosta una retallada de l'Estatut... Esquerra hauria d'estudiar algun mètode per recuperar l'embranzida del 18 de febrer, embranzida que invalida el discurs populista de que "a la gent no li importa la política" i focalitzar-la envers algún objectiu assolible. Per tal cosa seria estudiable si hi ha alguna fòrmula legal per fer un segon referèndum o simplement cridar a una mobilització de la població per donar suport a iniciatives com la de recollides de signatures posant a la seva disposició la infraestructura del partit.
Bé, tot aquest escrit l'he fet per ordenar les idees que al llarg de dos dies i escatx s'han anat amontonant en mi, espero que aquell que suporti tanta redundancia informativa pugui debatre en les respostes amb tranquilitat allò que veu millorable o rebutjable.
Bona nit.