8/23/2008

La primavera dels pobles: Còrcega


Com ja vam dir en l'anterior edició de l'Oixque, som molts els sabem que el projecte d'independència de la nació catalana que culminarà en la propera dècada, no és més que un dels molts moviments que es desenvolupen en el que anomenem l'Europa dels Pobles. Per tot Europa s'enforteixen els projectes que uneixen el benestar de la societat amb la seva llibertat nacional. Entre aquestes realitats trobem la de la paradisíaca illa de Còrcega. Aquesta nació sovint oblidada i amagada ha tingut sempre un dels moviments nacionals no estatals més forts, contradicció clara amb la seva condició de cuina de la revolució francesa amb grans personatges com Pasquale Paoli, redactor de la primera constitució liberal del món per a l'Estat lliure de Còrcega (abans de la nord americana) o Napoleó Bonaparte. Illa de pirates, contrabandistes, militars, pagesos i intel·lectuals, ha perdurat sempre i fins avui lluny de les constructores més agressives i de les intromissions de l'Estat fortament centralista que és França i ens ha portat a parlar avui en dia de la nació que dins de l'Estat jacobí manté amb força el seu caràcter diferenciat. Tals influències van portar a tenir també un dels moviments independentistes més fortament militaritzats de l'Europa més Occidental, capitalitzat per l'organització de l'FLNC. Era militaritzat si, brutal i sanguinari mai. Una bona política del grup també polític va sempre enfocar la seva activitat a lluitar contra el funcionariat francès i més modernament contra l'activitat de les constructores, per ells invasors de la seva illa, simplement desallotjant els edificis i volant-los, edificis com bancs, seus del govern, bases de l'exercit i cases privades del funcionariat. Sent l'FLNC una organització terrorista per l'Estat Francès, gaudeix d'una gran acceptació pel poble de còrcega, i encara molt més acceptació té el moviment polític que lluny de la violència persegueix els mateixos objectius: Corsica Nazione, un partit que tot i no presentar-se en les eleccions supra municipals gairebé mai per no acceptar la ordenació territorial francesa, és en aquestes on arriva a treure un 30% de vots i arrasar en certes ciutats de l'interior de la illa. Es fa difícil veure on els portarà el seu nou president, Jean-Guy Talamoni, però és ben clar que el seu caràcter combinat d'aïllacionisme alhora que d'una forta cultura que es desprèn de la universitat de Corte (capital històrica de l'illa) perdurarà per sempre.

Locations of visitors to this page