La primavera dels pobles: Còrcega

Com ja vam dir en l'anterior edició de l'Oixque, som molts els sabem que el projecte d'independència de la nació catalana que culminarà en la propera dècada, no és més que un dels molts moviments que es desenvolupen en el que anomenem l'Europa dels Pobles. Per tot Europa s'enforteixen els projectes que uneixen el benestar de la societat amb la seva llibertat nacional. Entre aquestes realitats trobem la de la paradisíaca illa de Còrcega. Aquesta nació sovint oblidada i amagada ha tingut sempre un dels moviments nacionals no estatals més forts, contradicció clara amb la seva condició de cuina de la revolució francesa amb grans personatges com Pasquale Paoli, redactor de la primera constitució liberal del món per a l'Estat lliure de Còrcega (abans de la nord americana) o Napoleó Bonaparte. Illa de pirates, contrabandistes, militars, pagesos i intel·lectuals, ha perdurat sempre i fins avui lluny de les constructores més agressives i de les intromissions de l'Estat fortament centralista que és França i ens ha portat a parlar avui en dia de la nació que dins de l'Estat jacobí manté amb força el seu caràcter diferenciat. Tals influències van portar a tenir també un dels moviments independentistes més fortament militaritzats de l'Europa més Occidental, capitalitzat per l'organització de l'FLNC. Era militaritzat si, brutal i sanguinari mai. Una bona política del grup també polític va sempre enfocar la seva activitat a lluitar contra el funcionariat francès i més modernament contra l'activitat de les constructores, per ells invasors de la seva illa, simplement desallotjant els edificis i volant-los, edificis com bancs, seus del govern, bases de l'exercit i cases privades del funcionariat. Sent l'FLNC una organització terrorista per l'Estat Francès, gaudeix d'una gran acceptació pel poble de còrcega, i encara molt més acceptació té el moviment polític que lluny de la violència persegueix els mateixos objectius: Corsica Nazione, un partit que tot i no presentar-se en les eleccions supra municipals gairebé mai per no acceptar la ordenació territorial francesa, és en aquestes on arriva a treure un 30% de vots i arrasar en certes ciutats de l'interior de la illa. Es fa difícil veure on els portarà el seu nou president, Jean-Guy Talamoni, però és ben clar que el seu caràcter combinat d'aïllacionisme alhora que d'una forta cultura que es desprèn de la universitat de Corte (capital històrica de l'illa) perdurarà per sempre.

La primavera dels pobles: Sardenya

Donat que vaig escriure aquest article per l'Oixque (revista del casal de les JERC Eixample) aprofito per penjar-vos-el aquí, que aprofiti.

Molts som els que ja sabem que el projecte d'independència de la nació catalana que culminarà la propera dècada no és més que un dels molts projectes d'enfortiment de l'Europa dels Pobles. Arreu de l'Europa més occidental trobem nacions que aspiren amb força a esdevenir Estats per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Entre aquestes aspiracions (de gran força a Escòcia, Flandes, Heuskal Herria, Irlanda del Nord, etc) trobem un nou partit polític a la paradisíaca Sardenya. Aquest nou partit polític, l'IRS (Independèntzia Repùbrica de Sardigna) deixa enrere les fallides intencions dels autonomistes sards de millorar el seu benestar en el si de la República Integral d'Itàlia. Aquest partit, auto definit com a pacifista no nacionalista amb tan sols quatre anys de vida ja gaudeix de gran reconeixement entre la societat sarda per haver-se concebut per les ments privilegiades de la universitat de Sàssari (capital de l'illa), per la seva proximitat amb la societat amb iniciatives culturals com les que trobem a la seva seu cultural i per una nova forma de fer política. De fet, amb tan sols dos anys de vida ja va assolir el seu primer diputat provincial i probablement entrarà al parlament sard en les properes eleccions del 2009. Aquesta nova manera de fer política els porta a defensar un autèntic progressisme de l'illa que abandoni l'actual economia que combina l'agricultura i el turisme per evolucionar cap a un model productiu internacionalitzat i medi ambiental ment sostenible. Els ciutadans sards comencen a entendre que no és normal que el nou vol de baix cost de Girona a L'Alguer sigui la manera més econòmica de connectar-se amb el continent i que el vol més barat que els uneix amb Itàlia sigui el doble de car que el que els uneix amb Catalunya. Hem explicat doncs un cas dels molts de països que en un futur assoliran un Estat per a ells tal i com farem els catalans la propera dècada, en el proper Oixque seguirem la roda de voluntats independentistes que ressorgeixen, estigueu atents!