4/05/2009

Kosovo a l'espanyola

El passat mes de Març, L'Estat espanyol ens tornava a premiar amb una perla en política exterior que no fa més que confirmar que Europa s'acaba als Pirineus, o la hi fan acabar ells mateixos. Si bé la independència unilateral de Kosovo era discutida també a casa nostra, el govern de Zapatero es posicionava clarament en contra d'aquesta posició i s'allunyava per tant de la resta de governs del mal anomenat “món occidental”. No és un fet nou ni ens ha d'estranyar, des de sempre, la dreta espanyola ha tingut com a reflex natural el rebuig a qualsevol canvi de fronteres i com deia Josep Pla: -El que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres-. Tampoc ens ha d'estranyar que el govern central a part de justificar-ho dient que era un procés il·legítim, hagi fugit d'estudi amb els suposats 6 o 7 milions d'euros que s'estalviaran de forma anual (que en temps de crisi no justifica res si tenim en compte que també incrementaran les tropes desplaçades a l'Afganistan) i volent fer veure que tenen por pel percentatge de població immigrada a Ceuta i Melilla que podrien demanar el mateix procediment per integrar-se al Marroc (procés que mai ha estat demanat i per tant fictici). La realitat és doncs que el procés sense aturador dels Països Catalans cap a la seva llibertat és la principal preocupació en política exterior del govern central, més i tot que la relació amb els seus suposats aliats. Una preocupació que deixaven ben clara mitjans d'àmbit europeu com la televisió pública francesa (France 2), L'International Herald Tribune, l'ANSA (agència pública italiana) o la mateixa Euronews, agència d'àmbit europeu que curiosament amagava aquest apunt en la seva web en castellà. Realment convivim amb un govern central incapaç de fer una política exterior amb cara i ulls doncs ja es va aïllar de l'àmbit europeu amb els tractats comercials amb Rússia de fa pocs mesos aprofitant la visita de Dmitry Medvedev, president rus, s'aïlla actuant sempre des d'una perspectiva interna més preocupada per fer quedar bé la ministra Chacon que no quedar bé davant dels aliats de la OTAN i que amb tota probabilitat quedaran malament quan Espanya ostenti la presidència de la UE el 2010. Ens toca doncs aprofundir en la nostra pròpia política exterior per d'una banda suplir els costos de formar encara part d'aquest Estat i per altre banda deixar clara la necessitat d'uns Països Catalans independents en el si de la Comunitat Internacional. És hora per tant d'apostar per aquesta nova primavera dels pobles que s'acosta i en tenim una primera oportunitat en les properes eleccions europees del mes de juny amb una candidatura que portarà la nostra veu al cor de la política europea.

Cap comentari:

Locations of visitors to this page